Som una associació sense ànim de lucre que es dedica a l'estudi i pràctica de l'esgrima antiga de l'Europa d'entre els segles XIV i XVIII.
Per formar-nos utilitzem els coneixements dels tractats escrits de l'època que han perdurat i la pràctica de les tècniques en combat singular.
Des d'organitzar i conduir tres sessions d'entrenament setmanals, on s'estudia i pràctica l'esgrima; a elaborar els nostres propis tractats formatius.
També s'organitzen sortides a esdeveniments nacionals i internacionals, quedades amb altres sales i es participa de diversos esdeveniments culturals.
L'associació és oberta a qualsevol persona amb ganes de conèixer aquest món, disposada a complir la normativa i que no es mostri disruptiva.
Es pot venir als entrenaments sempre que s'avisi prèviament i és sigui major d'edat, o s'hagin complert els 16 anys i es compti amb el permís patern.
Convé portar roba i calçat d'esport que permeti moure's lliurement. I és indispensable portar guants (prefereiblement de pell).
Disposem d'equip de préstec per membres nous o de prova, però a la llarga cada associat ha d'adquirir el seu propi material.
A l'associació es practiquen varietat d'armes que es troben en diferents estats d'investigació. Les armes que s'utilitzen no són esmolades, tenen un tall gruixut i punta arrodonida i a vegades embotonada per poder practicar amb seguretat.
Actualment l'espasa de tassa és la que es troba més desenvolupada, seguida de l'espasa de mà i mitja o espasa llarga. També es practiquen en menor mesura altres armes en les quals els membres de l'associació han anat mostrant interès.
Espasa de tassa
Va ser la reina dels duels des de principis del segle XVII fins a primers del XVIII. És una espasa d'aproximadament 1 kg de pes, que s'esgrimeix amb una mà, apta per tallar, encara que està pensada per colpejar primordialment de punta. La fulla acostuma a fer de 80 a 100 cm de llargària i la mà està protegida per uns llargs gavilans i per una peça d'acer en forma de bol, la tassa, que protegeix la mà de forma excel·lent.
Espasa de mà i mitja
És una espasa de dues mans d'aproximadament 1'5kg que permet colpejar de tall i de punta, utilitzada des del segle XIV al XVI. La fulla d'aquesta espasa sol fer entre 80 i 100 cm de llargària, amb un mànec d'entre 20 i 40 cm. La guarnició està construïda inicialment en forma de creu i es va anar transformant al llarg dels anys, afegint-li diferents anelles amb el propòsit d'augmentar la protecció de la mà.
Daga de vela
És una daga d'uns 50 cm en total, dissenyada per utilitzar-se amb la mà esquerra com a complement principalment defensiu de l'espasa de tassa. Per això sovint es produïen espasa i daga conjuntament. La mà que l'esgrimeix es protegeix amb uns gavilans rectes i amb una planxa d'acer en forma de vela, que arrenca dels gavilans per arribar al pom, i dóna el nom a l'arma.
Espasi
L'espasí evoluciona a França des de finals del XVII a partir de l'espasa de Tassa i s'utilitza fins al començament del XIX. Les fulles s'escurcen fins a arribar a una mitjana de 75 cm, les guarnicions s'empetiteixen i els gavilans acaben per desaparèixer. L'espasí pesa uns 600 gr i l'esgrima que s'hi associa és una esgrima de punta, extremadament ràpida, precedent de l'esgrima esportiva.
Altres
A l'associació animem als membres que sentit inquietud per altres armes a què en comencin l'estudi, ajudant-los a trobar tractats sobre l'arma que els interessi, armes de pràctica, i dedicant temps dels entrenaments a elles. Actualment tenim membres que practiquen amb espasa d'una mà medieval acompanyada de diversos tipus d'escut, llança a dues mans, i "montante".
Per practicar amb seguretat utilitzem alguns elements de protecció en funció de l'arma que utilitzem. Com que principalment practiquem estils de combat sense armadura, intentem portar les mínimes proteccions necessàries per tal que no interfereixin amb els moviments, sempre mantenint els mínims de seguretat, i donant prioritat a les zones més sensibles, com són la cara, coll i articulacions.
Màscara
La màscara o careta protegeix el cap i coll, cobrint completament la cara, i permetent així colpejar el cap tant amb talls com amb puntes. Per poder combatre amb total llibertat s'ha d'utilitzar amb protecció addicional pel clatell.
Guants
Utilitzem guants diferents en funció de l'arma, ja que algunes protegeixen bé la mà amb la seva guarnició, com l'espasa de tassa, no són capaces de donar cops perillosos, com l'espasi, o pel contrari donen cops contundents com l'espasa de mà i mitja i requereixen guants amb molt bona protecció. També ajuden a agafar millor l'espasa i a protegir-la de l'òxid pel contacte amb la suor.
Jaqueta encoixinada
La jaqueta, més o menys gruixuda segons l'arma que s'utilitzi, ens protegeix dels cops al tors i braços, i rascades que pogués ocasionar la fulla en passar sobre la pell nua.
Altres proteccions
Addicionalment utilitzem altres proteccions per parts especialment sensibles com són gorjal, colzeres, genolleres, coquillera, protectors de pit, o espinilleres. Exactament quines utilitzarem dependrà de l'arma, intensitat, i estil, ja que variaran els objectius dels cops i l'impacte que tindran.
L'Associació d'Esgrima Antiga de la Catalunya Central és una associació sense ànim de lucre que es dedica a l'estudi i pràctica de l'esgrima antiga, és a dir, l'esgrima que es practicava aproximadament des del segle XIV fins al XVIII. És el nostre objectiu recrear amb el màxim de fidelitat possible els estils de lluita amb armes (principalment Europeus) que s'han perdut en el temps; a partir de la informació que ha sobreviscut, principalment en forma de tractats escrits de l'època.
La nostra principal eina d'aprenentatge, a part de l'estudi, són els combats singulars que realitzem a la sala on les accions i tècniques són valorades el més objectivament possible per les conseqüències que s'esdevindrien d'aplicar-les en un combat real. Nosaltres no promocionem la competitivitat ni l'espectacle, com per exemple sí que és fa en els esports de combat actuals.
Cal recalcar que, tota l'activitat basada en el combat es realitza amb les mesures de seguretat necessàries (tant de material com de reglament); i que l'associació no permet actituds violentes ni que provoquin riscos innecessaris.
L'associació sorgeix del grup de lluites coreografiades Espases de Xàldiga en el moment en què els seus membres descobreixen l'esgrima històrica i les arts marcials europees, i amb el suport inicial de la Asociacion Española de Esgrima Antigua.
En un principi es funda l'Associació d'Esgrima Antiga de Santpedor, d'on més tard sorgirà l'Associació d'Esgrima Antiga de la Catalunya Central per tal d'impulsar l'activitat en altres municipis propers del Bages.
L'aprenentatge a l'associació és principalment pràctic. Els entrenaments consisteixen d'un escalfament, exercicis de mecanització de tècniques o pràctica d'habilitats fonamentals i finalment una estona de combats lliures on posar a prova el que s'ha après.
Com que l'associació es dedica a recrear una tradició morta, gran part de l'aprenentatge és autodidacta, per tant animem a tots els membres a consultar directament les fonts i a investigar noves armes o estils que siguin del seu interès per afegir-los al repertori de l'associació.
L'associació és oberta a qualsevol persona major d'edat, o a partir dels 16 anys amb permís patern, mentre compleixi la normativa i no es mostri disruptiva a les activitats de l'associació, especialment en cas de posar en perill altres persones amb una actitud violenta o falta de control en el combat.
Tots els membres de l'associació són responsables de mantenir la seguretat en les activitats (exercicis, combats, etc). L'associació farà les recomanacions de seguretat que cregui pertinents, però els membres són lliures d'utilitzar més proteccions o no participar en qualsevol activitat.
